Explica'ns una mica del teu pas per la docència. Des de ben petita havia mostrat  interès a ajudar els meus companys i companyes de classe en qualsevol assignatura en què tinguessin dificultats. En passar a l’institut, ja en cursos superiors, els meus profes em recomanaven d’altres alumnes per ajudar-los a aprovar, sobretot en assignatures de llengües com ara llatí o anglès. Així, vaig començar fent classes particulars per tot el barri i amb un horari molt complet. Més endavant, vaig passar a estar contractada per acadèmies d’idiomes del Vallès, fent classes a infants, adolescents i adults, tant a l’acadèmia com a empreses.

Si no haguessis sigut professora d’anglès, a què t’hauries dedicat? No m’imagino fent cap altra feina. Però potser traductora; evidentment, alguna cosa relacionada amb els idiomes. De fet, durant un temps vaig ser responsable de compres internacionals en una empresa, però em matava no fer classes. Ho vaig deixar i mai més he volgut fer res que no estigui relacionat amb la docència.
Quina és la teva música preferida? Sóc una apassionada de la música, m’agrada tota, especialment aquella que es pugui ballar (electrònica, pop,...)
Si t’haguessis de definir en tres paraules, quines serien? Apassionada, tenaç, discreta.
Què és l’anglès i, en general els idiomes, per a tu? Els idiomes en general, i l’anglès en particular, són una de les meves passions. Els idiomes t’obren les portes a d’altres cultures, a tot el món. Són història, passat i futur. Són el poder de la societat. Els idiomes són ens vius.
Com vas arribar a ser directora d’un centre d’idiomes i de reforç? Com que havia començat la meva vida laboral molt jove, també molt jove havia arribat al càrrec de màxima responsabilitat a l’acadèmia on treballava. I em vaig preguntar si allà ja s’havia acabat la meva trajectòria professional. També havia estat mare, ja tenia les meves dues filles. Així que vaig decidir obrir el meu centre més a prop de casa meva per intentar millorar la conciliació família-feina i créixer professionalment.
Com van ser els teus inicis al sector (acadèmia d'idiomes no reglada)? Crec que quan vaig començar en aquest sector, les acadèmies no eren tan professionals. Fins i tot vaig treballar a una de les megacadenes que van tancar i van estafar els seus alumnes. Les vaig veure – i patir – de tots colors; per això, tinc molt clar què és el que no vull al nostre sector.
Quina reivindicació faries a favor de les acadèmies d’idiomes no reglades? Les acadèmies d’idiomes són centres de formació professionals i essencials per al futur de la nostra societat. Des dels centres privats arribem allà on no arriben els ens públics, no som una extraescolar (en el sentit desmereixedor de la paraula) ni uns aparcanens. És el moment que des de les institucions públiques es reconegui el nostre paper i es tingui en consideració la nostra labor en l’engranatge social i econòmic del país.
Com és la teva acadèmia d’idiomes? Digue’ns tres punts forts i tres punts febles al respecte. Tot i ser una de les acadèmies més grans de Sabadell (en quant a instal·lacions i número d’alumnes), el gran tret diferencial de Hopin és que som una escola familiar. Els nostres alumnes, els seus pares i mares, avis i àvies, formen part del centre també. Considerem que la formació que facilitem ha d’anar més enllà de l’aprenentatge de la llengua; eduquem en valors, ens preocupem i ens ocupem dels nostres alumnes, dels seus neguits. Acompanyem els alumnes de manera personalitzada, perquè cadascú avanci al seu ritme i en tregui el màxim profit. La satisfacció màxima és la fidelitat de les nostres famílies, la proximitat i l’escalfor mútua.
Punts forts: relació personalitzada amb els alumnes, classes dinàmiques i participatives, educació en valors. Punts febles: limitació de formació a l’anglès i a cap altre idioma (per falta de demanda), formació a adults reduïda (el gruix són infants i joves), poca demanda de cursos a l’estiu.
Parla’ns una mica de la metodologia que utilitzeu al teu centre. Ens agrada pensar que ‘no ensenyem’ l’idioma, sinó que els alumnes l’aprenen. Les nostres classes són dinàmiques i participatives, treballem totes les àrees de l’idioma, sempre des d’una vessant comunicativa.
Fa dos anys, vam viure una de les pandèmies amb més impacte socioeconòmic del món. Com heu viscut el període de la Covid-19? Malgrat haver estat un període extremadament difícil com a empresa, la pandèmia (el confinament total, les restriccions en nombre d’alumnes a l’aula...) també ens ha demostrat l’adaptabilitat dels professors, dels alumnes i de les famílies. Tot d’una, tothom ens vam convertir en experts tecnològics, fent classes online i/o híbrides, amb les dificultats que tot això representava.
Quins avantatges i quins desavantatges pots treure d’aquest període? Com a avantatges, crec que el fet de poder treballar online. Malgrat que les classes en empreses han caigut dramàticament, les classes online han crescut en la mateixa proporció inversa. Prefereixo pensar que no hi ha desavantatges. No sóc inconscient que hi ha hagut infinites dificultats, però crec que sempre podem treure un aprenentatge de totes elles i, per tant, no són desavantatges.
Quin és el lema/leitmotiv que millor defineix el teu centre? Today is the future. És avui que ens hem de començar a formar per al nostre futur.
Com vas arribar al GEIC? Després de portar més de 20 anys en el sector de les acadèmies no reglades, amb inquietuds, neguits, etc que ningú em podia resoldre, uns companys i jo mateixa vam decidir que era necessari fundar un gremi que ens representés i ens donés veu. Així és com vam començar a treballar i, casualment, vam néixer en plena pandèmia.
Quin és el teu paper dintre del Gremi d’Escoles d’Idiomes de Catalunya? Com a presidenta, principalment m’encarrego de la representació institucional, les negociacions amb institucions públiques, trobades amb altres associacions del sector de la no reglada... En resum, podríem dir que faig la part més política, sempre amb el recolzament dels meus companys i companyes de junta.
Com va ser el període de la Covid-19 al GEIC? El període de pandèmia va ser esgotador. Vaig deixar totalment de banda la meva escola i, sorprenentment, em vaig dedicar a la política. Tal i com vam anar informant els nostres associats al llarg del 2021, ens vam reunir amb diferents departaments de la Generalitat (Educació, Empresa, Salut, Treball). Vaig estudiar-me els documents publicats per la mateixa Generalitat i poder tenir contraarguments a tot el que ells deien per mantenir-nos tancats. Va ser un moment de descobriment personal, ja que mai m’havia dedicat a la política. Recordo perfectament quan es va comunicar que podíem obrir de nou els nostres centres: va ser una de les sensacions més meravelloses, que més m’han emplenat, de la meva vida.
Quina lluita encamines dins del Gremi d’Escoles d’Idiomes de Catalunya? Actualment, que per sort ja no hem de lluitar contra la pandèmia, la lluita s’ha tornat encara més institucional. Principalment estem lluitant perquè les acadèmies d’idiomes i de reforç tinguin el reconeixement que es mereixen. I en la mateixa línia, estem treballant en el conveni col·lectiu que, en termes generals, no és en aquests moments representatiu de les acadèmies d’idiomes.
Per què creus que el GEIC és important? El GEIC és important perquè dóna veu a les acadèmies d’idiomes dins del sector de l’educació no reglada. Hem de tenir veu pròpia per tal que uns altres no parlin per nosaltres.
Per què una acadèmia d’idiomes i de reforç s’ha de fer del GEIC? Al llarg de la història i, més recentment amb la pandèmia, tothom s’ha adonat de la importància de l’associacionisme. Si volem ser forts i tenir veu, ens hem d’unir. Tot i ser un gremi amb gran representativitat, és necessari que encara més acadèmies d’idiomes i reforç s’uneixin. Volem que tothom pugui veure el que nosaltres ja sabem: que el nostre sector és gran, professional i fort, i el GEIC ens representa.